Les assemblees vendrellenques de Reagrupament i de la Candidatura d'Unitat Popular realitzaran, el dijous 18 d'abril, el passi del documental “Operació Garzón contra l'independentisme català”. L'acte es farà a les 20'15h a l'Arcada, espai situat al carrer Nou, 85 (davant dels antics jutjats).

Coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Garzón, Llibertat.cat, amb el suport d'entitats i associacions com Memòria contra la Tortura i Alerta Solidària, van posar en marxa el documental “Operació Garzón contra l'independentisme català” per abordar la persecució de l'independentisme català en el marc dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Un total de 38 independentistes van patir una persecució indiscriminada acusats de pertànyer a Terra Lliure, que es mantenia activa malgrat l'autodissolució de la IV assemblea de l'organització armada.

El jutge Baltasar Garzón, ara condemnat a 11 anys d'inhabilitació per les escoltes del cas Gürtel, va aprovar la incomunicació dels detinguts a les dependències de la Guàrdia Civil, un període durant el qual els independentistes van ser torturats. El jutge però, va ignorar les tortures de què van ser objecte els detinguts tot i que declaraven davant seu havent patit maltractaments. El magistrat, coneixedor de les denúncies i de l'estat dels detinguts, es va valdre de les declaracions extretes sota tortures per part de la Guàrdia Civil per instruir un sumari que implicava desenes de persones.

Garzón va vulnerar així els drets humans, tal com sentenciaria el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg 12 anys després, condemnant l'estat espanyol per haver vulnerat l'article número 2 de la Convenció contra la Tortura en haver-se negat a investigar les denúncies per maltractaments tot i les evidències existents. L'aparell polític i jurídic del moment, però, no s'han assegut mai, de moment, al banc dels acusats.

L'acte comptarà amb la presència de Carles Bonaventura, regidor per la CUP-RCat a l'Ajuntament de Girona i un dels represaliats durant la ràtzia del 1992. Aquesta es va fer amb l’objectiu d’evitar que no arribés, als mitjans de comunicació internacionals; que els Jocs Olímpics es feien en un país colonitzat i que el seu poble aprofités per reivindicar els seus drets a tenir un estat propi. Aquestes són les mateixes reivindicacions que avui en dia reclamen més d’un milió i mig de persones i amb un resó internacional que tant volien evitar.