El passat 29 de Setembre l’estat que David Fernàndez ha qualificat encertadament com a “neuròtic, demofòbic, autoritari i inquisitorial” va tornar a actuar. El president Mas va ser cridat juntament amb Ortega I Rigau per anar a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels preparatius de la consulta del 9N , il•legalitzats per l’estat espanyol, imputat pels delictes de desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics.

El mateix ministre de justícia reconeixia que la citació s’havia proposat per no influir a les eleccions catalanes del 27S, amb molt de caràcter plebiscitari sobre la independència del principat, tot i que és el diari ultradretà la Razón ja ho va avançar pocs dies abans. Un cop més  demostrant que la separació del poders legislatiu i judicial de l’estat espanyol és una mera declaració d’intencions dins la Constitució espanyola.

La consulta del 9N va ser, tot i les seves limitacions, un exercici de desobediència massiva i de participació, un exemple de com desobeir un estat decidit a impulsar el seu status quo autoritari, antisocial i contrari dels drets dels pobles. Aquesta consulta no s’haguera pogut fer sense,  certament, Artur Mas com a president de la Generalitat, però no es menys cert que si no hagués estat per l’impuls de la CUP, l’ANC, ERC I milers de persones a títol individual tampoc no s’hagués pogut fer.

 
Però més enllà de la consulta hem de tindre en compte el què ha significat l’Artur Mas per a les persones treballadores d’aquest país, i així entendrem que potser haurem de mesurar la nostra solidaritat cap a ell. El Govern d’Artur Mas ha estat responsable de les pitjors polítiques neoliberals des de l’inici de la crisi-estafa del capitalisme: desnonaments, acomiadaments massius, corrupció, retallades a serveis socials bàsics  (sanitat i educació)  i ,no ho hem d’oblidar pas, una ferotge repressió política cap als moviments socials ( pallisses i detencions arbitràries als membres del 15M, als vaguistes del 29M, incloent-hi els 3 del Vendrell, Cas Esther Quintana, etc..). Per la seva part  recordem com Rigau també va afirmar desobeir la llei Wert formalment, però a la pràctica, tal com ha denunciat la comunitat educativa, això no ha estat així.

 
Tot i així, no es pot ocultar el fet que a Artur Mas, Ortega i Rigau no se’ls ha citat a declarar els passats 13 i 15 d’octubre per cap d’aquestes coses (tant de bo ho fessin) sinó, i aquest és la clau i  un exemple més de com l’estat espanyol és profundament antidemocràtic, per la realització de l’única iniciativa (l’única!) que gran part de la societat li ha demanat de forma continuada: poder expressar-se democràticament a les urnes sobre la independència de Catalunya.

 
Així doncs suposo que per una vegada en la nostra vida ens haurem de solidaritzar mínimament amb uns dirigents retalladors, en els quals pesa l’ombra de la corrupció, com a víctimes institucionals de la persecució política de l’estat.  Tot i que ni oblidem ni perdonem la misèria que han repartit des de les seves poltrones.

 
En tot cas que el senyor Artur Mas no es pensi que el fet de ser imputat per la Fiscalia espanyola es una via segura per a optar a la presidència de transició cap a la república catalana, ja que si fos així conec molt activistes en favor de la independència i la justícia social que també ho podrien ser-ho, i no tenen les mans brutes de retallades...