El passat 3 de juny el Diari del Baix Penedès ens facilitava la lectura d'un article del Gremi de Constructors del Baix Penedès. Un article que és una proposta política de part de determinats constructors de la comarca per tal que els nous ajuntaments sorgits de les eleccions del 22 de maig tinguin un full de ruta clar per tal de reactivar l'economia a través de la reactivació del sector de la construcció.

Bàsicament, la recepta és facilitar, via reduccions fiscals i abaratiment de costos i tràmits, l'espiral econòmica alcista que tindria com a motor el sector de la totxana i, a través de les diferents cotitzacions que aquest sector aporta als ens locals, a més dels sectors econòmics secundaris que també en depenen, portaria a generar de nou llocs de treball i hisendes locals més sanejades.

Hi ha moltes variables que l'article no contempla. La construcció va intrínsecament lligada a l'especulació, font i causa de l'actual crisi, de la bombolla immobiliària i de l'endeutament de tantes i tantes famílies, i causa directa també que els bancs, principals jugadors al monopoly de l'especulació, no donin ara crèdit ni finançament de cap tipus a les iniciatives emprenedores dels nostres ciutadans i ciutadanes.

Existeix també la variable territori, intrínsecament lligada a la qualitat de vida i a l'estima per una comarca que les constructores i la dèria edificadora ha deixat destrossada, malmesa per sempre més. El Baix Penedès va ser la darrera dècada, segons es pot calcular a partir de l'anuari de Caixa Catalunya, la comarca del Principat de Catalunya que, amb molta diferència, més noves construccions va construir, en relació a les existents.

N'hi ha més, que cal recordar. La construcció afavoreix les hisendes locals, en el que és en realitat un sistema pervers de finançament local que arreu de l'Estat ens ha dut on ens ha dut: a tenir ajuntaments endeutats i un territori cimentat per complet. Però aquest, a més, és un sistema que posa tots els actors i escenaris necessaris per a la materialització de la corrupció de polítics i constructors. Si no, que preguntin a Cunit, o que s'investigui a fons els ajuntaments de la comarca i les seves empreses constructores, que a més d'un li saltarien els colors i se li enganxarien els anys d'inhabilitació.

Per últim, l'especulació, la construcció i la destrucció del territori porten a una situació d'excés d'immobles -ara molts tancats i barrats- i criden un mercat de mà d'obra barata, motiu pel qual milers de persones han vingut els darrers anys a viure a la comarca. La quadratura del cercle: la construcció és un motor econòmic que endeuta ajuntaments, destrueix el territori, s'aprofita de mà d'obra barata i crea problemes i conflictes socials.

El Baix Penedès presenta a dia d'avui una estructura econòmica feble, corcada per anys d'especulació i construcció, presenta un teixit social descohesionat i una terra fortament malmesa, irrecuperable. Seguir apostant per la construcció com a motor de l'economia comarcal és la nostra sentència de mort. Tot i que hi ha sectors molt importats de la població activa que depenen de la construcció, des de la CUP del Vendrell reclamem mesures per cercar altres fonts d'economia de valor afegit. Reclamem i exigim un esforç als ajuntaments i als empresaris honestos perquè entre tots cerquem fonts de desenvolupament alternatius i diversificats, recuperem l'economia arrelada al territori, fem polítiques de cohesió social i cultural i reguanyem per al poble i per al futur una comarca que, avui per avui, està més a prop de la bancarrota com a societat, que de cap idea de progrés i futur. Els ajuntaments tenen ara una decisió estratègica sobre la taula: o seguir fent la cort a l'oligarquia, o apostar per la gent del Baix Penedès.