Contra la hipocresia, solidaritat. Llibertat pel poble saharià!
29/11/2010
Aquesta setmana passada hem vist com el desallotjament del campament de protesta saharià, a les afores de l'Al-aiun, i la revolta posterior han acabat amb un balanç esfereïdor de morts, centenars de ferits i desapareguts. Si bé és difícil fer un balanç definitiu, degut a la censura i manipulacions en que ha sotmès el Marroc la zona, amb expulsions de periodistes i activistes incloses.
Segons el Front Polisari, l'assalt i la posterior repressió va ser perfectament orquestrada per les forces d'ocupació i els serveis d'intel·ligència marroquins, que han practicat 'la tortura i la liquidació física' cap a la població del campament de Ggdeim Izik i d'Al-aiun. En la ciutat, les autoritats marroquines instaven als colons a assaltar les cases dels saharians. Mentrestant la població sahariana, farta de veure com els seus drets són vulnerats sistemàticament per l'estat marroquí, han sortit al carrer per enfrontar-se a la policia. L'estat de setge i la incomunicació del territori continuen encara, dificultant la capacitat per poder saber que està succeint ara mateix.
Els estats espanyol i francès son en gran part responsables històrics de la situació al Sàhara, antiga colònia espanyola, al permetre l'ocupació del territori pel Marroc, durant de la Marxa Verda l'any 1975. Des de llavors sempre han mirat cap a un altre banda quan el conflicte polític en aquest país, sempre latent, ha sortit a la llum, i ara, seguint la pitjor tradició de la pseudodemocràcia espanyola, no ha estat cap excepció.
El govern Espanyol, igualment que el de la UE, abduint raons confuses, i en el fons hipòcrites, sobre l'abast de la repressió, s'ha negat a condemnar els fets d'Al-aiun i la repressió contra el poble saharià. Un cop més, els interessos econòmics i polítics d'una minoria trepitgen els drets humans de milers de persones, aquest cop sense cap operació de maquillatge en el discurs del govern. Al mateix temps que demana que altres països i organitzacions condemnin fets violents, el govern espanyol és incapaç de condemnar uns actes que es podrien qualificar de genocidi.
La societat sahariana continua reclamant, com fa dècades de conflicte, la solució pel seu territori, el compliment de les resolucions de la ONU i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, demanant també el final del procés de colonització per part del Marroc i el respecte i igualtat als seus drets polítics i socials.
Fa uns dies, un total de 200 escriptors saharians a l'exili han signat un manifest conjunt per demanar que el Consell de Seguretat de les Nacionals Unides, la societat espanyola i la Unió Europea assumeixin la responsabilitat de resoldre el conflicte del Sàhara Occidental, el qual porta 35 anys obert i és l'únic territori Africà pendent de descolonització. Denuncien també la repressió, els assassinats, les detencions i el bloqueig informatiu per part de l'estat Marroquí. Amb ells, i juntament amb els rebels saharians que s'han enfrontat amb la policia i l'exèrcit marroquí als carrers d'Al-aiun aquest dies, ens juntem per demanar d'una vegada per totes la fi de l'ocupació i el respecte als drets individuals i col·lectius del poble saharià.
Joan Caralt i Escamilla
CUP EL VENDRELL